jueves, 31 de enero de 2013
REI CARNESTOLTES
A 5é ens toca fer el rei carnestoltes, hem començat hui dimarts i el proper divendres com a molt tard l'hem de tindre acabat. Ardevínez ens ha donat algunes orientacions que, per cert, ens han sigut molt útils.
miércoles, 30 de enero de 2013
LA PAU 2013
Els alumnes de 5è i 6è del Convent llegiren el manifest.
MANIFEST DENIP 2013
Hola amics i amigues!
Hui és un dia per a estar contents! Ja fa un bon grapat d’anys que cada 30
de gener, els col·les de Cocentaina ens reunim per celebrar el Dia Escolar de
la No violència i la Pau.
Volem que les nostres veus ressonen ben fort per denunciar la situació de
desprotecció en què, a dia de hui, viuen milions de persones arreu del món.
En l’actualitat hi ha prop de 30 conflictes armats de llarga durada, la
resolució dels quals és complexa i difícil, i en els que la població civil
especialment dones, xiquetes i xiquets, s’emporten la pitjor part.
Als països del Sud, moltes persones són explotades a causa de la pobresa
extrema en què viuen i es veuen obligades a treballar en les condicions més
dures per tal de poder sobreviure. Molts són els xiquets i xiquetes com tu i
com jo que, per esta raó, no poden anar cada dia a escola.
Ara bé, desgraciadament no cal anar-se’n massa lluny per trobar situacions
semblants on la violència, en qualsevol de les seues manifestacions, és la
protagonista. En el nostre entorn més pròxim també podem observar situacions de
violència de gènere, gent que viu en el carrer en condicions infrahumnes o que
per sa casa per problemes econòmics, el racisme, la xenofòbia, el bullying...
Fins i tot, a gran escala, trobem problemes amb les multinacionals i la
seua cobdícia, que porta al mal repartiment dels recursos del planeta i al
creixement de la diferència entre rics i pobres.
És per això que hui volem cridar als quatre vents que:
- Creiem que l’amor és millor que l’odi i que la pau és millor que la
guerra.
- Ens comprometem a ser amics i amigues de tots els xiquets i xiquetes, i a
no barallar-nos entre nosaltres.
- Ens comprometem a ajudar a tos aquells que ens necessiten, a perdonar a
aquells que m’hagen ofés i a demanar perdó quan hàgem sigut nosaltres els que
hem ofés.
- I farem el possible perquè totes les persones, siga quina siga la seua
raça, cultura, religió o procedència, visquen com germans per tal d’acabar així
amb qualsevol mostra de guerra i violència.
I recorda, el camí de la pau comença en TU MATEIX. Tu tens la força i
energia suficients per fer que el teu poble, la teua escola, el teu veïnat, la
teua família siguen llocs on es visca una cultura de pau.
LEMA: Compartim la PAU
A continuació les alumnes de 5è del Bosco recitaren aquestos dos poemes:
LA PAU
No és
només
una paraula
sobre un paper.
No és
només
una enyorança
sense un perquè.
No és
només
una balada
que s’endú el vent.
No és
només
una esperança
buida en la ment.
.jpeg)
És la més alta
flor del verger
que naix i s’alça
en cada bes
i que és regada
per cada veu
que crida i canta
el seu nom bell
i la treballa
contra tot vent
MARC GRANELL
Poema recitat per Aitana i Maria Genís
CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE
Un infant negre, de pell
negra,
d’ulls negres,
de cabells arrissats o
encrespats,
és un infant.
Un infant blanc, de pell
rosada,
d’ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L’un i l’altre, el negre i el
blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se’ls mira amb amor
i amb tendresa se’ls parla.
Vessaran les mateixes
llàgrimes
si se’ls contraria, si se’ls
fa mal...
No hi ha dos rostres
absolutament idèntics.
Cada rostre
és un miracle. Perquè és únic.
Dos rostres poden
assemblar-se,
Però mai no seran completament
iguals.
La vida, justament, és aquell
miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el
mateix rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l’estimar,
l’amistat, és una bella
trobada
amb allò que sempre és
diferent
de tu,
i que t’enriqueix.
TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)
Poema recitat per Clàudia i Maria Reig
domingo, 27 de enero de 2013
UN JUEGO MUY DIVERTIDO
Había una vez un duende llamado Ping. Pin era un pequeño duende
que vivía en una gran ciudad, donde nadie se conocía.
Un día recibió una carta de un compañero suyo que vivía en un
pequeño pueblo a las afueras de la gran ciudad. En la carta su compañero le
dijo a Ping que le fuera a visitar. A la mañana siguiente Ping cogió una gran
paloma y voló hacia el pueblo de su amigo, fue un fabuloso viaje. A media mañana
Ping llegó al pueblo, allí le esperaba su amigo Pong.
Después de varios abrazos, Ping le contó a Pong que en la gran
ciudad nadie se conocía ni tampoco se divertía, por eso cuando recibió su carta
no dudó en venir a visitarlo. Ping y Pong pasaron unos días muy divertidos en
el pueblo de Pong. Los dos amigos iban a pescar juntos al río, jugaban al
fútbol con otros duendes, era fantástico.
El tiempo fue pasando y llegó el momento en que Ping tenía que
volver a la ciudad, le daba mucha pereza irse del pueblo porque allí se lo
estaba pasando muy bien y en la ciudad donde el vivía todo era muy aburrido.
Entonces Pong le dijo a Ping, ¿Por qué no inventamos un juego para que los de
la gran ciudad se lo pasen bien? Ping le dijo a su amigo que era una fabulosa
idea. A la mañana siguiente los dos empezaron a construir ese maravilloso
juego. Cogieron una mesa y la dividieron en dos partes por medio de una red,
luego cogieron dos sartenes y una pelota, uno se puso a un lado de la mesa y el
otro frente a él. Seguidamente, empezaron a lanzarse la pelota y fue algo muy
divertido. Como el juego lo habían inventado entre los dos le pusieron el nombre
de Ping-Pong.
Finalmente, Ping volvió a su ciudad y enseñó a sus amigos ese
juego tan entretenido.
Maria Francés Ripoll
viernes, 18 de enero de 2013
jueves, 17 de enero de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)