Un dia d’octubre Claudia va vindre a classe carregada amb dues bosses plenes de llibres. Tot va començar quan ella va vore en la biblioteca de classe un llibre de l’editorial Marfil on treballa sa mare.
A l’arribar a casa ho va comentar i van decidir fer-nos un gran regal de llibres d’allí, la major part d’ells eren de Jordi Raül Verdú.
A classe anavem llegint-los poc a poc fins que un dia vam decidir posar-se en contacte amb ell perquè ens faria molta il·lusió coneixer-lo i que ens contara coses seues i de com escriu els llibres.
Quan va vindre ens va contar moltes històries que ens van encantar, sobretot les de por perquè tenen molta fantasia. Encara que estavem junts tots els de 3r i 4t hi havia molt de silenci perquè la màgia dels contes feia que vivírem les històries.
En nosaltres ens ha despertat el desig de llegir tots els seus llibres. Tenim previst també anar a l’editorial per veure com es fan i així seguir tot el procés fins que els relats arriben a nosaltres
Cada volta llegim millor i açò ens permet gaudir més de les històries. Ens agrada també que les mestres ens llisguen llibres encara que a voltes es paren en la part més emocionant i ens quedem amb les ganes de més.
A més estem llegint i escrivint poemes perquè ens agrada jugar amb la rima de les paraules i expresar sentiments.
Kiko, Marc, Claudia i Maria F.
El gato es mirada
que observa y calla.
El gato es noche
que hechiza y esconde.
El gato es sombra
que acecha, vigila,
contempla, escapa.
Los pitufos poetas
La mariposa es aire
que besa y bebe.
La mariposa es color
que pinta el corazón.
La mariposa es aire
que vuela, danza,
acaricia, escapa.
Los pitufos poetas
Hoy descubrí que pasa algo en ti y en mi,
si estamos juntos el mundo
es más bonito, no puedo ser más feliz.
Hoy descubrí que me he enamorado de ti
y esta vez la suerte está de mi parte,
no puedo ser más feliz.
Y es que he conocido a un chico ideal
tiene una sonrisa que me hace volar
junto a él todo es tan real
que no me hace falta
siquiera soñar
ni siquiera soñar.
Rocío Briet.
Este cap de setmana hem celebrat la Fira de Tots Sants. Hem gaudit molt d’ella, encara que ha fet un poc de vent, algun ruixat i van baixar les temperaturas.
Com tots els anys la Fira ocupa bona part de Cocentaina: el Raval, la Vila, el Passeig i Pais Valencià. Es tracta de representar l’època medieval, per això veiem gent vestida de cavallers i dames, i paradetes de productes artesans.
Al Palau hi havia una exposición de Nicolàs Borràs, un pintor que fa 400 anys que ha mort. Allí, al pato, es feien jocs i espectacles al llarg del dia. També estava oberta la capella de Sant Antoni per poder vore peces d’art religiós.
Al Passeig a més de cotxes i maquinària, hihavia una fira del llibre. També podiem escoltar música en la carpa dels 25 anys de l’Ateneu.
A la majoria ens agraden les atraccions però també passejar pel marcat medieval i sobretot firar-se.
Ací teniu uns valents pitufets amb una bufanda de la Fira.
En cuclillas, ordeño
una cabrita y un sueño.
Glú, glú, glú,
hace la leche al caer
en el cubo. En el tisú
celeste va a amanecer.
Glú, glú, glú. Se infla la espuma,
que exhala
una finísima bruma.
(Me lame otra cabra, y bala.)
Miguel Hernández
Os presento al Pitufo Poeta: recorre la aldea y el bosque que lo rodea con una pluma en una mano y un pergamino en la otra, buscando la inspiración. Se pasa el día entero en las nubes pensando rimas. Pitufina es, para él, su musa.
El corazón es puerta
que se abre y se cierra.
El corazón es agua
que se remueve, arrolla,
se arremolina, mata.
El passat divendres dia 8 d’octubre vam celebrar la festa de la nostra Comunitat. Recordem el dia que Jaume I va conquerir València: el 9 d’octubre de 1.238, fa 772 anys.
En l’escola vam fer moltes coses. Primer tinguèrem classe normal i cap a les 10 del matí van vindre Mª José, Silvia i Trini, unes mares, carregades amb xocolate. Estàvem nerviosos però a poc a poc es vàrem tranquil·litzar. Vam preparar dues taulades amb mantels i es vam ajuntar les dues classes. Les mestres havien encomanat esparteros. El xocolate estava molt, molt bo, fins i tot alguns van repetir, inclús d’espartero. A continuació eixírem al pati i a l’acabar teníem preparats jocs populars: bolos, carreres de sacs, mocadoret, la cadireta, jocs de punteria, la vidua… Eren divertits i s’ho vam passar molt bé. A l’hora d’anar-se’n a casa ens emportàrem la torre que havíem fet nosaltres dies abans.
Per la vesprada ens posarem una corona amb una llarga trena roja i groga que també havíem fet nosaltres i anàrem al Palau per celebrar el “Correllengua”. Allí ens ajuntàrem tots els col·legis de Cocentaina i vam vore desfilar: cabuts, un drac, la senyera, bruixetes… Després de llegir un manifest, Carles Cano, un escriptor, ens contà unes històries boniques i se n’anàrem a casa molt contents.
Som la classe de tercer de primària del col·legi San Juan Bosco de Cocentaina. S’anomenem “Pitufilandia” perquè ens agraden els pitufets i a més a més nosaltres som els més menuts del Bosco II.
El primer dia estavem nerviosos, ja que canviavem de cole i no el coneixiem be i teniem mestres noves. Ara estem més tranquils perque ja coneixem a les nostres mestres. Ens agrada l’educació física i la plàstica, però també fer medi, matemàtiques, castellà, valencià i anglés.
Tenim unes targetes que son uns “Pitufets” i les donem quan estem moltbe treballant. Amb elles podem pintar, jugar amb el ordinador, fer mates, jocs d’entreteniment.
En este curs ens agradaria fer excursions, estudiar el cos humà, el passat…
Esperem que tot vaja be i que es respetem l’uns als altres.
