Hui és l'últim dia que Júlia estarà amb nosaltres. Ha arribat l'hora de la seua jubilació. En nom de tot 5é, les delegades, Aïtana i Rocío, li han llegit aquest poema, tan bonic, d' Isabel Barriel:
Poema per a una mestra que es jubila
Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida
i ningú ja te la organitzarà.
Fora horaris, graelles i quadres,
fora llistes, programar i avaluar.
Ara et toca viure a dojo
pels camins que t’has de dissenyar.
Treballadora incansable,
començares feina ben aviat.
Generosa afable i transmissora
de la llengua i el saber,
que aculls nenes i
nens,
els hi ofereixes
aixopluc
i els hi atanses als
perquès.
El circuït, profund i dúctil
marcat per la dedicació
compaginant treball i
estudi
entre família, llar i emocions.
Contundent, seu de criteri,
abastant ampli camp laboral,
estimada per alumnes i col·legues
en el teu llarg, llarg transitar.
Dinàmica i emprenedora,
confiada, amb recursos i gran impuls
has deixat empremta a l'escola
dia a dia, curs a curs.
Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida
i ningú ja te la organitzarà.
Que trobis dies lúcids
i meravelles a
l’abast,
et mereixes hores
d’oci i descans,
et mereixes bona vida
i el que vulguis, ..................., copsar.
Tens el món pel davant.
Poema per a una mestra que es jubila
No hay comentarios:
Publicar un comentario