FRANCESC GISBERT UN ESCRIPTOR DE PRIMERA

FRANCESC GISBERT

El 16 de març de 2013 va vindre Francesc Gisbert, el van rebre les dues delegades de les classes. Quan va entrar estàvem llegint una rondalla anomenada la Masera Poregosa. Quan es vam col·locar als nostres llocs, tres parelles d'alumnes vam ensenyar un treball en power point. En aquest ordre:

• Marta i Clara
• Rocio i Claudia
• Maria i Martina

Desprès li vam fer preguntes, i ell molt alegre contestant, va dir que li agrada molt escriure perquè des de ben menut li contaven històries, especialment la seva àvia que es va morir quan tenia 104 anys.

Ja de major va començar a escriure, primer còmics, desprès llibres per a adults i joves i finalment per a xiquets i xiquetes.

Als inicis escrivia a màquina, però molt especialment en estiu molestava als veïns. Aleshores li van comprar una màquina electrònica que feia menys soroll, i d'ahí a l'ordinador. El primer seu llibre que no va ser publicat, el va escriure a màquina.

El primer llibre que va publicar va ser el Secret de l’Alquimista i el segon El Misteri de la Lluna Negra.

Quan escriu se sent normal i molt content.

Hi ha escriptors que duen sempre una llibreta per anar anotant idees, però ell no, diu que ho té dins del cap fins que arriba a casa. Dedica dos parts del procés a inventar i crear, i una tercera a l' escriptura.

Te 30 llibres publicats com: Històries Estranyes, Misteris S.L, A Què Jugem?, Quantes rondalles! Ha guanyat molts, molts premis!!!

El llibre que ens hem llegit nosaltres va tardar 1 mes en escriure’l. En aquest llibre les rondalles estan agrupades en les diferents estacions de l'any.

Si li oferiren fer una pel·lícula, la faria de dibuixos animats.

Finalment ens va signar llibres i una companya ens va llegir la carta que vam fer entre tots per a ell. Li vam donar un regalet. Que com no!, era un llibre, i se'n va anar molt content.

Avui Joan ens ha llegit una carta en què deia que estava molt content d'haver vingut, que estàvem molt atents, educats i participatius. I que amb escoles con la nostra dóna gust anar parlar.

Martina Faus Sempere