LA LÍNIA RECTA

.

Els companys de 5éA i 5éB han escollit el treball de Lázaro Abascal i Mario Sellés.

ANEM AL CASTELL!

                 AL CASTELL PLOVENT! QUINA AVENTURA!

         Era dijous pel matí no sabíem si aniríem al “Castell” perquè tot el matí estava plovent, i així que vam agafar les dues motxilles, (la de classe i la de l’excursió) i anàrem cap al cole. El nostre mestre va decidir que si que la faríem. A les 9:10 eixírem del cole per començar l´excursió. Arribàrem al Teular, que es diu així perquè antigament es feien teules, a les 9:20. A les 9:28 aplegàrem al Raval on els carrers son molt torts. A les 9:45 hem gaudit d’unes vistes magnifiques des d'el carrer Sant Vicent. A les 9:50 trobàrem unes pinyes rossegades per esquirols.
        Arribàrem a la Penyeta Blanca, comtemplàrem les vistes i ferem una fitxa. Joan ens va explicar que és el caga-ferro (a la via del tren) ens va dir que és un residu arqueològic relacionat amb el tren i amb el carbó. A les 10:38 arribàrem a Sant Cristòfol, on esmorzàrem i es pegàrem un descanset. A les 11:23 acabàrem d’esmorzar, agafàrem les motxilles i cap amunt. Pujant, pujant a les 11:50 veiérem uns murs al Pic Negre fets pels moriscs.
        Pel camí del “Castell” vam vore un àguila que voltejava Santa Bàrbera i per fi a la 13:03 arribàrem al “Castell”. Primer de tot es férem una foto, després entràrem a la Sala d’Armes on hi havia un canó, després entràrem a la capella de Sant Pere i Santa Maria Magdalena. En la segona planta a la Sala major, també estava una sala que es deia Entrança Privada però no ens va donar temps a entrar. Quan vam arribar a la terrassa a la 1:30 Mª Àngels ens va dir que tinguérem cura per no caure, vam fer molts videos i fotos, sobretot es vam divertir. A la 13:56 eixírem, estava plovent i per això caminàrem ràpid.
         A Santa Bàrbera arribàrem a les 14:39, com estava plovent vam buscar les claus de l’hermita i a les 14:55 vam entrar, i es vam refugiar de la pluja. Dinàrem, i quan vam acabar ja no plovia i vam jugar un ratet al parc. Va tornar a ploure a les 15:18, el nostre mestre ens va dir que si ja volíem anar al cole i fer mate, però tots vam contestar que no. A les 16:31 eixírem de Santa Bàrbera, camí cap al cole.
        Va ser una excursió d’aventura on s’ho vam passar genial, era la primera vegada que ens plovia en una excursió on l’aigua ens va pillar dalt de tot del “Castell”.

EL DESEO DE TIMITIBU

Hace tiempo en una isla de Hawai, había una niña llamada Timitibu. Tenía ocho años y ya trabajaba todo el día en una fábrica de telas. Su deseo era estudiar en un colegio, pero sus padres no se lo podían permitir.

                Por la calle, caminando hacia la fábrica vio a los niños entrar al colegio, una madre comentaba que había un volcán,que si decías unas palabras mágicas te concedía tu deseo.

Como ya sabía leer empezó a buscar por muchos libros antiguos de Hawai, para ver si podía descifrar aquellas palabras, buscaba y rebuscaba pero no encontaba  nada.

                Pasados unos días, en la bilblioteca del pueblo encontró un libro muy antiguo de volcanes. En el libro ponía que un volcán llamado Kamakobo era mágico, entrabas dentro de él, decías unas palabras mágicas y “ pum “ te concedía tu deseo.

Ya había encontrado el volcán, pero no las palabras mágicas, entoces se fue a buscar al brujo de su tribu. Él le dijo que en unos días lo podría averiguar, pero ella le contestó que eso no podía ser y se enfadó mucho, como le suplicaba tanto al final decidió hacerlo muy rápido.

 Tras largas tres horas, encontró las palabras, que eran: TUBILI, TUBELO, TUBE TUBE,TUBELU. Su madre le decía que no lo hiciera, porque no quería que se metiera en un volcán, pero ella quería cumplir su deseo y hasta que no lo  consiguiera no pararía.

 Una tarde mientras su madre dormía la siesta, ella cogió la mochila y se fue hacia el volcán. Pasadas unas horas caminando llegó a la cima, hacía mucho calor. Dejo la mochila, se tiró y pidió su  deseo. Luego, de repente, apareció en casa y su madre le dijo que se levantara, que llegaba tarde al colegio. Al oir esa frase se puso muy feliz.                                                 

Su deseo se había hecho realidad. Timitibu era muy feliz y todos los días iba al colegio con una sonrisa en la cara, ya tiene muchas amigas y amigos y nunca olvidará al volcán Kamakobo que le concedió su deseo.

Rocío Briet Reyes

CORRELLENGUA 2012

9 D'OCTUBRE

La Mocadorada o Mocadorà

És una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València.

La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un rgal pel 9 d’Octrubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

            Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment.

            A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.

EL PRIMER DIA DE CLASE

7-9-2012

MI PRIMER DIA DE CLASE

Hoy he ido al colegio. Cuando he entrado en el aula me he sentado en la mesa, Joan y Ana son nuestros maestros y han comenzado a hablar de lo que teníamos que hacer durante el curso. Al cabo de unos minutos, ha venido un niño nuevo. Se llama Gabriel, es de Mallorca.

Enseguida nos han repartido los bolis y hemos puesto nuestro nombre. Luego, hemos salido al patio a almorzar. Al llegar a clase Ana nos has leído un texto en castellano. El primero de ellos hablaba de José, un niño nuevo que llegaba a la escuela y de cómo se sentía. El otro, era de poesía. EL poema hablaba del colegio.

Más tarde hemos elegido los cargos de la clase. Por ejemplo: Aitana es la delegada, Mario el subdelegado y Adrián el secretario. También hemos elegido más cargos como: la pizarra, las persianas y el material.

Finalmente, nos hemos ido a casa.

Yo me lo he pasado muy bien.

Marta Pascual Marset

LES MEUES VACANCES

LES MEUES VACANCES

Estes vacances he anat a la platja de Bellreguard al meu apartament.

Un dia van vindre els meus amics Samu i Maria i ens van quedar a dormir. Pel matí vam anar a comprar una barca i em vam agafar una que media dos metres i deu centímetres. De seguida anàrem a estrenar-la. Ens vam riure molt perquè no podíem pujar i quan pujàvem la ona ens tombava. Després vam anar a fer-se un gelat que estava molt bo. A l’endemà vam marxar a banyar-nos, fent tellines la meua veïna va traure una medusa. Vam anar a un bar a dinar. Per la vesprada anàrem a jugar al golf i ens va guanyar Maria.

Quan vam tornar a Cocentaina faltava un dia per a que començara el cole estava un poc nerviosa, però em vaig preparar la motxilla i vaig anar a dormir. Al final tot va eixir bé.

Rocío Briet Reyes

Els dibuixos d'Ismaïl i Clara han estat seleccionats pels seus companys.

EL MEU NOM

Claudia i Marta han dibuixat el seu nom de forma molt original, es per això que els seus companys han elegit aquestes targetes per a publicar-les en el blog. Enhorabona!