NADAL 2012

Bon Nadal

Nadal màgic
        (Montse Assens i Borda)      

Per un Nadal màgic
fem un encanteri,
preparem l'apòzema,
deixem que es refredi.

Deu grams de tendresa, 
tres de comprensió
cinc de tolerància 
quatre de passió.

Polsims de bondat
posem-ne un grapat.

Barregem suaument
per no trencar res
i a l'atzar del vent
ho deixem dispers.

I amb poques paraules 
i quatre cançons
ja tenim Nadal 
per tots els racons.

  

EL DURUM DE LA NAVIDAD

Ingredientes:

   · Muslo de perro

   · Salchichas a la barbacoa

   · Ternera

   · Salsa Italiana

   · Queso pasado

   · Pan

Preparación:

   Cogemos el muslo de perro y lo quemamos mientras cantamos esta canción:

Cuando viene la navidad, mil canciones nos acompañan.

Cuando viene la navidad, dulces árboles  y reyes magos.

Cogemos las salchichas y las ponemos en una barbacoa, después ponemos el queso al horno y lo dejamos 5 horas. A continuación, pillamos el pan y colocamos todos los ingredientes.

¡Y YA TIENES EL DURUM DE LA NAVIDAD, SEGURO QUE SI LO PRUEBAS TE QUEDARÁS CON GANAS DE OTRO!

  

                                                                 Mario

REIS MAGS

SOLSTICI D'HIVERN

AMIC INVISIBLE

Aquestes manualiltats tan precioses s'han elaborat per a regalar-les a l'amic invisible. 
Quina passada!!!

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR 2012

MARE DE DÉU 2012

Mare de Déu

Mare de Déu, Mareta.

Quan entre a l’esglesia,

M’alegre de veure’t,

i m’arriben paraules dolces.

Quan la gent no sap qui eres,

m’agrada explicar-los la teua història,

que em plena d’il.lusió

i ompli el meu cor.

Quan veig el teu rostre,

m’observes amb tranquil.litat.

Gràcies per tota la felicitat

que tu ens has donat.

 

Aitana Briet Montelegrino

FANG

LA FIRA 2012

Maria Reig Reig

Antoni Serrano Francés

Aarón Erazo Vallejo

Josep Vilaplana Revert

                                                   

HIGIENE BUCAL

SALUT BUCODENTAL

Ahir dia 12 de novembre, la higenista dental, Lorena, va vindre per donar-nos consells de com raspallar-se, quan acudir al dentista,etc. sobretot vam parlar de quins menjars eren més bons i de quins havíem de menjar poc. Vam aprendre a que un batut de xocolata és el mateix que un batut de fruites, més roí que si ens beguérem un de taronja natural fet per tu mateix. Per finalitzar la classe, vam fer unes quantes preguntes y ens van regalar un raspall de dents de la Conselleria. Vam passar un ratet molt a gust.

Moltes gràcies Lorena i fins l'any que ve.

Rocío Briet Reyes

TALLER DE CANT

TARDOR

            Cada volta ens esforcem més i es nota en els treballs. És més difícil elegir-ne un. Els dibuixos seleccionats són de Mario Sellés, Gabriel Ferrer, Lázaro Abascal i Arantxa Ferrándiz.

LA LÍNIA RECTA

.

Els companys de 5éA i 5éB han escollit el treball de Lázaro Abascal i Mario Sellés.

ANEM AL CASTELL!

                 AL CASTELL PLOVENT! QUINA AVENTURA!

         Era dijous pel matí no sabíem si aniríem al “Castell” perquè tot el matí estava plovent, i així que vam agafar les dues motxilles, (la de classe i la de l’excursió) i anàrem cap al cole. El nostre mestre va decidir que si que la faríem. A les 9:10 eixírem del cole per començar l´excursió. Arribàrem al Teular, que es diu així perquè antigament es feien teules, a les 9:20. A les 9:28 aplegàrem al Raval on els carrers son molt torts. A les 9:45 hem gaudit d’unes vistes magnifiques des d'el carrer Sant Vicent. A les 9:50 trobàrem unes pinyes rossegades per esquirols.
        Arribàrem a la Penyeta Blanca, comtemplàrem les vistes i ferem una fitxa. Joan ens va explicar que és el caga-ferro (a la via del tren) ens va dir que és un residu arqueològic relacionat amb el tren i amb el carbó. A les 10:38 arribàrem a Sant Cristòfol, on esmorzàrem i es pegàrem un descanset. A les 11:23 acabàrem d’esmorzar, agafàrem les motxilles i cap amunt. Pujant, pujant a les 11:50 veiérem uns murs al Pic Negre fets pels moriscs.
        Pel camí del “Castell” vam vore un àguila que voltejava Santa Bàrbera i per fi a la 13:03 arribàrem al “Castell”. Primer de tot es férem una foto, després entràrem a la Sala d’Armes on hi havia un canó, després entràrem a la capella de Sant Pere i Santa Maria Magdalena. En la segona planta a la Sala major, també estava una sala que es deia Entrança Privada però no ens va donar temps a entrar. Quan vam arribar a la terrassa a la 1:30 Mª Àngels ens va dir que tinguérem cura per no caure, vam fer molts videos i fotos, sobretot es vam divertir. A la 13:56 eixírem, estava plovent i per això caminàrem ràpid.
         A Santa Bàrbera arribàrem a les 14:39, com estava plovent vam buscar les claus de l’hermita i a les 14:55 vam entrar, i es vam refugiar de la pluja. Dinàrem, i quan vam acabar ja no plovia i vam jugar un ratet al parc. Va tornar a ploure a les 15:18, el nostre mestre ens va dir que si ja volíem anar al cole i fer mate, però tots vam contestar que no. A les 16:31 eixírem de Santa Bàrbera, camí cap al cole.
        Va ser una excursió d’aventura on s’ho vam passar genial, era la primera vegada que ens plovia en una excursió on l’aigua ens va pillar dalt de tot del “Castell”.

EL DESEO DE TIMITIBU

Hace tiempo en una isla de Hawai, había una niña llamada Timitibu. Tenía ocho años y ya trabajaba todo el día en una fábrica de telas. Su deseo era estudiar en un colegio, pero sus padres no se lo podían permitir.

                Por la calle, caminando hacia la fábrica vio a los niños entrar al colegio, una madre comentaba que había un volcán,que si decías unas palabras mágicas te concedía tu deseo.

Como ya sabía leer empezó a buscar por muchos libros antiguos de Hawai, para ver si podía descifrar aquellas palabras, buscaba y rebuscaba pero no encontaba  nada.

                Pasados unos días, en la bilblioteca del pueblo encontró un libro muy antiguo de volcanes. En el libro ponía que un volcán llamado Kamakobo era mágico, entrabas dentro de él, decías unas palabras mágicas y “ pum “ te concedía tu deseo.

Ya había encontrado el volcán, pero no las palabras mágicas, entoces se fue a buscar al brujo de su tribu. Él le dijo que en unos días lo podría averiguar, pero ella le contestó que eso no podía ser y se enfadó mucho, como le suplicaba tanto al final decidió hacerlo muy rápido.

 Tras largas tres horas, encontró las palabras, que eran: TUBILI, TUBELO, TUBE TUBE,TUBELU. Su madre le decía que no lo hiciera, porque no quería que se metiera en un volcán, pero ella quería cumplir su deseo y hasta que no lo  consiguiera no pararía.

 Una tarde mientras su madre dormía la siesta, ella cogió la mochila y se fue hacia el volcán. Pasadas unas horas caminando llegó a la cima, hacía mucho calor. Dejo la mochila, se tiró y pidió su  deseo. Luego, de repente, apareció en casa y su madre le dijo que se levantara, que llegaba tarde al colegio. Al oir esa frase se puso muy feliz.                                                 

Su deseo se había hecho realidad. Timitibu era muy feliz y todos los días iba al colegio con una sonrisa en la cara, ya tiene muchas amigas y amigos y nunca olvidará al volcán Kamakobo que le concedió su deseo.

Rocío Briet Reyes

CORRELLENGUA 2012

9 D'OCTUBRE

La Mocadorada o Mocadorà

És una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València.

La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un rgal pel 9 d’Octrubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

            Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment.

            A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.

EL PRIMER DIA DE CLASE

7-9-2012

MI PRIMER DIA DE CLASE

Hoy he ido al colegio. Cuando he entrado en el aula me he sentado en la mesa, Joan y Ana son nuestros maestros y han comenzado a hablar de lo que teníamos que hacer durante el curso. Al cabo de unos minutos, ha venido un niño nuevo. Se llama Gabriel, es de Mallorca.

Enseguida nos han repartido los bolis y hemos puesto nuestro nombre. Luego, hemos salido al patio a almorzar. Al llegar a clase Ana nos has leído un texto en castellano. El primero de ellos hablaba de José, un niño nuevo que llegaba a la escuela y de cómo se sentía. El otro, era de poesía. EL poema hablaba del colegio.

Más tarde hemos elegido los cargos de la clase. Por ejemplo: Aitana es la delegada, Mario el subdelegado y Adrián el secretario. También hemos elegido más cargos como: la pizarra, las persianas y el material.

Finalmente, nos hemos ido a casa.

Yo me lo he pasado muy bien.

Marta Pascual Marset

LES MEUES VACANCES

LES MEUES VACANCES

Estes vacances he anat a la platja de Bellreguard al meu apartament.

Un dia van vindre els meus amics Samu i Maria i ens van quedar a dormir. Pel matí vam anar a comprar una barca i em vam agafar una que media dos metres i deu centímetres. De seguida anàrem a estrenar-la. Ens vam riure molt perquè no podíem pujar i quan pujàvem la ona ens tombava. Després vam anar a fer-se un gelat que estava molt bo. A l’endemà vam marxar a banyar-nos, fent tellines la meua veïna va traure una medusa. Vam anar a un bar a dinar. Per la vesprada anàrem a jugar al golf i ens va guanyar Maria.

Quan vam tornar a Cocentaina faltava un dia per a que començara el cole estava un poc nerviosa, però em vaig preparar la motxilla i vaig anar a dormir. Al final tot va eixir bé.

Rocío Briet Reyes

Els dibuixos d'Ismaïl i Clara han estat seleccionats pels seus companys.

EL MEU NOM

Claudia i Marta han dibuixat el seu nom de forma molt original, es per això que els seus companys han elegit aquestes targetes per a publicar-les en el blog. Enhorabona!

JA ESTEM EN 5è !

Ja han passat uns quants dies des que hem començat el curs, però entre unes coses i altres, encara no hem fet cap entrada i açò no pot ser... Anem a començar a contar coses de les novetats que ha hagut i de com va tot.

El dia 7 de setembre vam començar un nou curs, 5é de primària. Tots els pitufilàndics estàvem un poc nerviosos perquè no sabíem quins mestres tindríem i, per fi, ho vam saber: els nous mestres són Anna i Joan. Quan vam arribar ens van dir que pujàrem i ens van reunir a tots en una classe i ens van dir que Anna seria la tutora de 5é B i Joan de 5é A. Ens van explicar quines coses hauríem de tindre en compte perquè tot vaja bé: tindre gust per aprendre, escoltar atentament, treballar amb regularitat procurar pensar i reflexionar bé les coses.

Tots estàvem un poc preocupats per com són i si seran molt exigents, però ara ja estàvem més tranquils: Joan és molt bromista i s´ho passem molt bé amb ell, Anna és amable i ens ensenya coses interessants de Matemàtiques.

En aquest curs hem de ser més responsables i estudiosos perquè d'ací dos anys estarem a l'institut i hem d'estar ben preparats perquè allí tot serà més difícil.

Perquè vos feu una idea de com estem, ací teniu una foto de tot el grup, amb les cares tan somrients que tenim.

Ja vos anirem dient més cosetes... i a veure si també ens en dieu vosaltres.

Juego de vocabulario

PAISAJES MÁGICOS

Paisajes magicos M

Publish at Calaméo or browse others.

Poemas de amor y otros

Poemas de amor y otros

Publish at Calaméo or browse others.

Rosquetes

Poemas

Hemos hecho un torbellino de ideas para crear un poema de un delfín.

SAMBORI

Per al concurs de SAMBORI han eixit seleccionats 4 textos que vos mostrem ací. Un d'ells ha segut "El xiquet tímid" que ja coneixeu, de Joan Blasco.

Un altre "L'aventura" de Aitana Briet.

També "Una xiqueta al bosc" de Claudia Domínguez.

I per últim "La ciutat d'or". De Kiko Llinares.

Enhorabona a tots!! I molta sort per a la següent fasse...

Vanessa, mestra en pràctiques

Durant tres setmanes hem tingut en quart a Vanessa, una estudiant de magisteri molt simpàtica i guapa que ha estat ajudant-nos i aprenent còm és l'ofici de ser mestra. Li hem pres molta estima i ara la trobem a faltar. Des d'ací volem enviar-li una forta abraçada i dir-li que no la oblidem.



Hola Vanessa

Som la classe de Pitufilàndia. T'escrivim perquè ara ja fa una setmana que no estàs entre nosaltres i se'n recordem molt de tu i el trobem a faltar. Tots recordem el temps que has passat ajudant-nos, a fer textos, dibuixar o preguntant-nos el tema del medi i fins i tot recordem la companyia que ens feies quan xerravem tots junts.
Esperem que a tu també t'haja agradat estar amb nosaltres Ja saps que pots vindre quan vulgues, que et rebrem amb els braços oberts.
L’últim dia va ser molt emotiu i al mateix temps trist perquè et vas acomiadar de nosaltres.
Gràcies per tot i et desitgem que tot et vaja bé i que aconsegueixes ser una bona mestra.

Besadetes

Dia mundial del Canvi Climàtic

Una de les principals causes del canvi climàtic és el fet que les grans concentracions de gasos hivernacle, generades per les activitats humanes, han provocat que l'atmosfera retingui més calor del normal.

Classes d'energies

El passat divendres 10 de febrer va vindre Esteban, el pare de Martina, a parlar-nos de les diferents maneres que hi ha per a produir energia elèctrica. Ens va parlar de les centrals hidroelèctriques, tèrmiques, nucleras, dels aerogeneradors, dels embassaments i com aprofitar els grans salts d'aigua... Ve estar molt interessant.


Ací vos deixem l'exposició que ens va fer a classe.






Y també si punxeu ací teniu més informació.

El 2012 és l’ANY DE L’ENERGIA SOSTENIBLE PER A TOTS.

L’energia sostenible es aquella que es produix i s’utilitza de manera que es reforce a llarg plaç el desenvolupament humà en l’àmbit social, econòmic i ecol.lògic i que garantisca la perdurabilitat del planeta. És a dir, és la producció d’energia respectant el medi ambient.
Juame, el pare de Maria Francés, una alumna de la nostra classe de Pitufilàndia, treballa amb la col.locació de plaques solars i el passat divendres dia 3 de febrer ens va visitar amb un professor, Jose Climent, que ens va explicar com funcionen. Van portar una placa, una bateria i una bombeta per veure com l’energia solar és captada per les plaques, com s’acumula en bateries i com es trasforma en llum. Ens va semblar molt interessant i el que més ens va agradar va ser baixar al pati a fer la pràctica i veure com s’apagava la bombeta quan algú es posava davant tapant la llum del sol.

10 poemas por la paz

Poemes per la Pau / Poemas por la Paz

View more presentations from Salvia

Puzle

16 Hivern_Anna Silivonchik1 puz

LA PAU

Hui celebrem el dia internacional de la Pau i lo no violència. Al Bosco II ens hem reunit tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina de 3r i 4t per celebrar-ho. S'ha llegit un manifest, hem cantat una cançó i hem ballat una dansa. També hem recitat este poema que ací vos deixem:

LA PAU

No és
només
una paraula
sobre un paper.

No és
només
una enyorança
sense un perquè.

No és
només
una balada
que s'endú el vent.

No és
només
una esperança
buida en la ment.

És la més alta
flor del verger
que naix i s'alça
en cada bes
i que és regada
per cada veu
que crida i canta
el seu nom bell
i la treballa
contra tot vent.

Marc Granell

Al finalitzar hem esmorzat tots junts la coca de la Pau, que per cert, estava molt bona!

PAU I AMOR PER A TOTS I TOTES.

Poemas de PAZ

LA PAZ

Publish at Calaméo or browse others.

El xiquet tímid

El xiquet timid

Publish at Calaméo or browse others.

Joan Blasco Hernández