viernes, 16 de diciembre de 2011
Dibuixos de trames
miércoles, 5 de octubre de 2011
Excursio al riu
El dia 16 de setembre ens vam anar d’excursió al riu i al mas d’Aaron, a veure el seu hort ecol·lògic i son pare ens va ensenyar a cultivar.
Vam anar al cole a les 9 del matí i des d’allí vam eixir. Al poc es vam parar per veure si anàvem caminant cap a l’est o cap al nord, vam anar cap al norest. Vam recórrer carrers travessant el poble fins que vam anar per un camí que anava al riu. Vam vore una figuera molt gran, i quan vam arribar un grup se’n va anar al mas i el segon mentrestant vam veure cabretes i quasi se li escapen totes al ramader. Després vam anar per un camí i vam veure el riu on l’home de Mila sabia fer rebotar pedres i també vam fer barquetes amb fulles de canyes i les vam tirar per fer carreres. En el riu Penàguila hi havia poca aigua i en el riu Serpis més. Al mas tenien un poni que li deien Winie i els perellons per a Winie són com caramelets. Tenen una bassa molt gran, de color verd. També hi havien granotes, quatre gats i quatre gossos. Ah! i una aranya tigre en les tomaqueres! Vàrem plantar encisam i quan vam acabar els xics es van amagar en un arbre gegant i Aaron ens va enseyar on jugaven els gatets i on escalaven.
Més tard s’enjuntàrem els dos grups i vam tornar al cole tots suats i cansats. I del cole a casa a dinar i fer els deures.
VA SER UNA EXCURSIÓ MOLT XULA!
Marta Pascual i Pere Mengual
Volem donar les gràcies al pare d'Aaron per haver-nos ensenyat tantes coses i per compartir amb nosaltres la seua passió per l'agricultura ecol·lògica.
Hem quedat que tornarem a vore com s'han fet les lletugues de grans.
viernes, 30 de septiembre de 2011
jueves, 29 de septiembre de 2011
En un pueblo blanco...
En lengua empezamos a hacer textos ya solos. Aquí os dejamos dos que hablan de lo que sucedió en un pueblo blanco.
LA AMISTAD
Había una vez un pueblo pequeño, blanco y luminoso. El pueblo tenía un río, un puente y muchos niños que jugaban en la plaza.
Cierto día uno de los niños que se llamaba Josep estaba jugando en la plaza a la pelota y de repente apareció un vampiro que le retó a un duelo de pelota y propusieron que fuera al cabo de una semana. Josep entrenó toda la semana y pensó una estrategia.
Llegó el día del reto. El primer set lo ganó Josep, el segundo el vampiro y en el tercero empataron. Entonces apareció otro niño que se llamaba Alex y decidieron que podrían jugar a la pelota los tres juntos.
Así el vampiro descubrió la amistad y quedaban todos los días a las 12:30h en la pista de pelota.
Mario Sellés
EL AGUJERO MISTERIOSO
Había una vez un pueblo pequeño, blanco y misterioso. El pueblo tenía un río, un puente y muchos niños que jugaban en la plaza.
Cierto día, uno de los niños que se llamaba Ismaïl, estaba en el río viendo cómo pasaban los peces. Cuando se cansó de verlos se fue a caminar por el pueblo y vio algo extraño, era un agujero muy grande y se asomó para ver qué había. No llegó a ver el fondo y tiró una piedra para oir el ruido y saber dónde estaba el final. Le preguntó a la gente del pueblo por aquel agujero, y la gente no sabía nada, le dijeron que había aparecido por la noche. Ismaïl estaba intentando resolver el misterio así que se metió por el agujero hacia dentro. Estaba todo muy oscuro e Ismaïl estaba armado por si aparecía un ser extraño.
Pero al final no había nada, solo tierra, piedras y escombros y el pobre Ismaïl estaba decepcionado porque no era lo que se esperaba. ¡Había ido al agujero para nada!
Alejandro Campos
lunes, 26 de septiembre de 2011
miércoles, 7 de septiembre de 2011
Dibuixos amb trames
miércoles, 8 de junio de 2011
Bon dia Senyor Alcalde
Li vam demanar audiència (mitjançant la seua filla que és una pitufeta) i vam anar el passat dimarts 7 de juny.
Va ser una experiència molt interessant i ens va parlar dels projectes de futur.
Ací vos deixem un xicotet reportatge.
Palau medieval
S'ho vam passar d'allò més be.
PITUFILANDIA AL PALAU MEDIEVAL from dondepongoelmondongo on Vimeo.
jueves, 26 de mayo de 2011
Tennis al poliesportiu
Raúl i Paula són mestres en pràctiques que hem tingut a l’escola, els dos antics alumnes del Bosco. Vam anar en María al poli, a fer una classe llarga de tennis com a cloenda d’aquesta activitat que havíem treballat a l’escola i ens van acompanyar. Com que ja no estan, volem dedicar-los estes fotos.
S’ho vam passar molt be.
jueves, 19 de mayo de 2011
Faula Teatre
El dijous dia 5 de maig, les dues classes de 3r vam anar a vore un teatre al Teular. Els actors eren persones discapacitades del grup Faula Teatre. Ens van contar quatre històries.
La primera era d’un pare, un fill i un cavall que anaven al mercat. Les dones que passaven tot era criticar si anaven dalt, baix o al costat del cavall. A la fi es van adonar que cadascun ha de fer el que pensa.
La segona història tractava d’un rei, una reina i una princesa. Tots vivien feliços, però el rei va comançar a dir mentides. Deia que hi havien uns malvats. Quan va passar de veritat la gent no s’ho va creure i el rei es va quedar demanant ajuda. Així va aprendre que quan un mentirós diu la veritat ningú no el cre.
La tercera era d’una princesa que sempre estava trista. La van vore molts metges i no sabien què li passava. A la fi van descobrir que volia tindre el mar al jardí, però això tampoc la va alegrar. Un xicot li va posar una “caracola” a l’orella i aleshores es va posar contenta perquè va sentir la mar.
La quarta era d’un príncep que era molt presumit. Unes modistes espabilades li van fer creure que tenien una tela molt bonica però que sols la podien veure els que tenien bon cor. Feien com si cosiren. Quan va arribar el gran dia va eixir nuet i tots es van riure d’ell.
Va ser molt divertit i sh’ho vam passar molt be!
Marta, María F, Aitana, Clara, Kiko, Rocío, Alejandro C, Josep, Arantxa.
Aurora Boreal
Disfrutad de estas bellas imágenes y de la música.
In The Land Of The Northern Lights from Ole Christian Salomonsen on Vimeo.
lunes, 18 de abril de 2011
La Taca
viernes, 15 de abril de 2011
La Mariola
(Redactor de Pitufilàndia)
Pitufilàndia se´n va d´excursió a la SERRA DE MARIOLA from dondepongoelmondongo on Vimeo.
lunes, 4 de abril de 2011
Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil
Un bon capbussó!
Submergir-se en la lectura
és d’allò més divertit.
Quan comença l’aventura,
el temps passa en un bufit.
Pots recórrer valls i serres,
pots ser un heroi valent
com ho era Esclafamuntanyes,
de cor humil i clement.
Submergir-se en la lectura
és capbussar-se en un mar
ple d’històries fabuloses
que no has de deixar passar.
Pots viure en palaus de marbre,
una princesa pots ser
i tu mateixa pots véncer
un gegant ferotge i cruel.
Siga de nit o de dia,
en qualsevol estació,
en aquest mar tan fantàstic
pega’t un bon capbussó!
Els Nanos
El passat 30 de març va ser el dia dels Nanos i amb eixe motiu vam estar fent una passejada per un dels barris antics del poble, el Raval, des de les 9 fins a les 12 del migdia.
En aquesta zona vivien els àrabs després de la vinguda de Jaume I. El traçat dels carrers sembla un laberint, són estrets, amb corbes i costeres. Les cases són antigues amb balcons i finestres de ferro i algunes d’elles encara conserven una biga de fusta damunt del portó d’entrada. Tan sols vam vore un escut senyorial, el dels Corella, en el carrer Almassara de la Senyoria. Destaca l’esglesia del Salvador, construida sobre una antiga mezquita i que té un campanari acabat amb una xicoteta cúpula que recorda els seus origens. Vam finalitzar eixint pel carrer la Creu, on hi ha una creu que solia estar en un encreuat de camins, o a les afores dels pobles.
Al mateix temps que recorriem els carrers anavem veient els Nanos que estaven alli exposats. Són uns ninots que representen a persones i sempre duen un cartell escrit fent una crítica.
Ah! també ens van convidar a esmozar xocolate i xurros!
Va ser una visita molt interessasnt perquè vam conéixer més el nostre poble. A més de passar-ho molt bé.
jueves, 31 de marzo de 2011
Educació vial CARS
S'ho vam passar d'allò més be.
lunes, 28 de marzo de 2011
Medidas
Aquí podemos repasarlas:
ANAYA medidas de longitud
ANAYA medidas de capacidad
¡Qué capacidad!
ANAYA medidas de peso
lunes, 21 de marzo de 2011
Arriba la primavera!!!
Hui arriba la primavera i a més se celebra el dia mundial de la poesia. Nosaltres, que som pitufos poetes, també volem particiar:
La Primavera
(Núria Albó)
Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
lunes, 14 de marzo de 2011
Consells d'alimentació
I perquè s'animeu ací vos deixem uns consells per començar el dia amb força i il.lusió:
viernes, 11 de marzo de 2011
Vam anar a fer rosquetes
Alguns de nosaltres ens vam distribuir en grups per anar a una casa d’un de nosaltres per fer rosquetes.
L’activitat consistia , a més d’aprendre a fer rosquetes, en saber organitzar-se amb els companys, quedar en el lloc i l’hora, respectar el lloc on estàvem, parlar adequadament, compartir i ser responsables.
Ho vam passar molt bé cuinant i fent bromes.
INGREDIENTS:
Oli
Llet
Ous
Sucre
Canyella
Pa de barreta
PREPARACIÓ
- Les barretes de pa es tallen a tallades.
- Agafem tres plats: en un batem els ous, en altre posem la llet i en un altre barregem el sucre i la canyella.
- Passem les tallades de pa per la llet i les deixem un poc de temps damunt d’un drap o torcamans per a després passar-les pels ous.
- En una paella posem oli a calfar al foc.
- Quan les tallades de pa estan passades per la llet i els ous, les posem a la paella per a fregir-les i esperem a que estiguen fregides pels dos costats.
- Les traem i les passem per sucre i canyella.
- I per últim les col.loquem en un plat gran o font de servir per a menjar-se-les.
martes, 8 de marzo de 2011
Carnestoltes moltes voltes
martes, 1 de marzo de 2011
La Petita Guineu i les flors de neu
Tots sabem la importància que té la lectura per millorar la comprensió, l’expressió i el raonament, la reflexió, la maduració personal…
Des de l’escola treballem tots aquests aspects que ens fan créixer com a persones i fem animacions lectores, recomanem un llibre per a llegir-lo tots i comentar-lo.
Primer veiem un Power Point amb imatges relacionades amb el relat. Posem música, iniciem la lectura i deixem que la imaginació vole. Després anem passant-nos el llibre per a que tots el pugam llegir a casa. Al cap d’un temps tornem a vore el Power Point, però esta volta llegim el libre sencer. A continuación obrim un debat que acaba en una frase o frases que deixem en la nostra ment perquè ens ajude a reflexionar. Per acabar fem un treball manual on escrivim la frase. El llibre que hem triat per a esta animació lectora és la “Petita Guineu”. Ens parla del valor de l’amistat i de l’estima que sentim pels amics . Però també de la llibertat per que cadascú faça realitat els seus somnis.
Aquesta és la frase que ha sorgit del debat:
“Encara que t’en vages, no estigues trist perquè si no la màgia que ens uneix desapareixerà”
Pals de Pluja
El Pal de Pluja és un instrument musical que s’utilitzava en l’Amèrica precolombina: azteques, nahualts, mexica…Diu la legenda que té el poder de convocar els espírits de la pluja i també de netejar les cases de males vibarcions.
Com que a voltes estem un poc nerviosos, Mila ens va dur un “Pal de Pluja” per a fer una petita relaxació. Ens vam sentir molt bé, com si esteguèrem a la platja.
Alguns de la classe vam pensar fer-ne un en casa, perquè ens havia encantat.
Si vosaltres també s’animeu ací teniu les instruccucions:
- Agafeu un tub de cartró d’uns 65 cm de llarg més o menys (dels que s’utilitzen al tèxtil per enrotllar teles)
- Fem un montonet en arròs, llentilles, fessols i cigrons (el que tingam per casa)
- Al llarg de tot el tub posem canyetes enganxades fent creus (també podem fer servir cargols)
- Amb globus , varies capes, tapem una part.
- Per l’altra part afegim a dins del tub el que hem arreplegat.
- Tapem l’altra part i decorem el tub
I ja tenim un meravellós “Pal de Pluja”.
De segur que fareu moltes relaxacions!
martes, 8 de febrero de 2011
Carnestoltes
miércoles, 2 de febrero de 2011
Les nostres mascotes
lunes, 31 de enero de 2011
La Pau, la Pau...
Mascota de la classe
viernes, 28 de enero de 2011
TIC TAC BOOM
Después de las vacaciones de Navidad, en clase de castellano, los niños han traído un juguete para hacer su descripción.
“Me he traído el Tic Tac Boom a la escuela porque me gusta mucho.
Está hecho de cartón, plástico y componentes electrónicos. La caja es mediana y cuando lo preparo no ocupa demasiado. Pesa poco y es muy ligero. En mi juego predomina el color amarillo, pero también tiene rojo y negro. Tiene cartas, un dado y una bomba.
Me gusta mucho jugar con el TIC TAC BOOM”.
El alienígena.
Había una vez un extraterrestre que se llamaba Paco.
Paco estaba viajando por el espacio y vio que la nave no funcionaba muy bien. ¡Se había vuelto loca! y de repente cayó sobre un planeta llamado Tierra.
Cuando abrió la puerta vio millones de personas y justo por allí pasaba una patrulla de policías. Al verlo se lo llevaron a la cárcel pero a media noche Paco tiró un rayo de mocos y rompió la ventana. Entonces se fugó. Fue hasta su nave, la reparó y se marchó.
Kiko Linares
miércoles, 26 de enero de 2011
Els colors de Pau
Els colors de la Pau
Si la Pau
fóra una nina
jo la vestiria
de blanc
com l’alegria
i la sinceritat…
O de blau,
com les ones
del mar
que van buscant
la calma
i la serenitat.
O de verd,
com els arbres
i els camps
que ens dónen
esperança i humiltat.
I a més un barret roig
per enamorar,
un llaç groc
per il.luminar
i unes sabatetes rosa
per confiar.
Qué bonic
si el món
es vestira així.
Els pitufos poetes
martes, 25 de enero de 2011
Qué és la Pau?
Paraules de Pau
jueves, 20 de enero de 2011
La taronja
És esfèrica, encara que no perfecta. És de color taronja, a voltes en la superfície té taques de color més clar o més obscur i és rugosa al tacte. Quan l’apropem a la cara notem una sensació de frescor. Al tallar la pell desprén olor i suc, i baix d’ella hi ha una altra capa blanca més grossa i aspra.
Per dins apareixen unes divisions que són els gallons. Estan col•locats en cercle al voltant d’un eix i tenen forma de vaixell, plàtan…Quan agafem un galló veiem que té una pell molt fina i transparent que ens deixa veure unes bossetes que pareixen llàgrimes. Cada llàgrima està plena d’un suc àcid que fa que ens despertem, com si tinguérem xispes a la boca, però depenent de la varietat hi ha algunes que són més dolces que altres.
Als mercats tenim moltes varietats com: nàvel, navelina, guacentona, sacsuma, clementina, sanguina... algunes d’elles més difícils de trobar.
A més de menjar-la crua i amb suc, la utilitzem en pastissos, tartes, fruita confitada, “fondus”, gelats, salses de carn i peix, ensalades…
La flor del taronger, es prepara en infusió o també s'utilitza en cosmètica i perfumeria.