“Per gener, per
febrer,
Carnestoltes solem
fer...”
Que bonic arribar al Bosco
i trobar-me tots els anys
tants bons amics i amigues
que sempre m’han esperat
mostrant-me la il·lusió
pintada en les seues cares
quan entonen la cançó
que anuncia el Carnaval.
Són molts anys venint i he vist
tants xiquets que s’han fet grans,
i tants grans que es fan xiquets
quan la festa es va acostant.
El mag Gran-Tan-Fan ja és vell
però el seu ànim és d’infant
quan està ací entre vosaltres
i us parla del Carnaval:
la il·lusió ens fa a tots jóvens
i
tots n’estem convidats.
Ja
tenim ací el febrer
i
és l’hora de començar:
ja
han florit els ametlers
i
els dies es fan més llargs,
el
fred s’ha portat prou bé
–encara
que no ha acabat–
però
el vent està lluint-se,
no
se’n va ni a garrotades,
hi
ha coses que el posen tan verd
que
airat voldria agranar-les.
Quan sent la paraula “crisi”
la
voldria exterminar,
si
veu gent sense treball,
corre
mig món per trobar-ne;
si
algú perd la seua casa,
es
posa desesperat,
passa
per badalls i portes
per
buscar els diners dels bancs;
I
els mestres? si senten Wert,
es
posen rojos d’enfadats.
I
diuen que Carnestoltes
és
el rei dels destrellatats...
Per això sempre vos dic
que cal posar bona cara
i fer que, almenys per uns dies,
tot ho puguem capgirar,
i el que és lleig, trist o roín,
ho baratem per rialles.
Així és que, amigues i amics,
vos vull veure ara animats,
Carnestoltes vos espera
i no ens vol malhumorats.
Compliu tot el que el rei diga,
heu d’escoltar i fer cas,
un desig per cada dia
no és un deure molt pesat:
anireu pels cinc continents
(el viatge és ben barat),
busqueu ofici, feu esport
podreu cantar i ballar,
i el divendres la gran festa:
heu de vindre disfressats,
mireu que trobeu pels armaris,
o cosiu, que teniu mans,
però vull que ompliu l’escola
amb vestits inversemblants.
I per acabar, les postres,
les rosquetes el
dimarts:
pa, ous, llet, sucre
i canyella,
però que bones que
estan...
La festa va a començar,
passeu-ho bé, feu-me cas
i escolteu el primer
desig
que el rei vos ha preparat:
LA CARA PINTADA DE NEGRE,
CAPELL, XIL·LABA O TURBANT,
LLANÇA O TOCA EGÍPCIA,
PORTEU DETALLS AFRICANS
El mag Gran-Tan-Fan se’n va
i no sap si tornarà,
com és vell i està cansat
vindrà el seu cosí germà,
feu-li també molt de cas!
Cocentaina, 4
de febrer, 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario